Formació d’un gran jaciment evaporític (1)

La comarca del Bages es coneguda per la gran quantitat de sal que guarda emmagatzemada en el subsòl. Aquest recurs s’està explotant des de fa més de dos mil anys i en tenim evidències en superfície (Diapir Salí de Cardona[1]) i a pocs metres de profunditat (zona del Salí de Súria). Els minerals que s’exploten són la silvita, que és una sal de potassi, i la halita, sal rica en sodi (sal comuna). La silvita s’usa per obtenir-ne potassi, que es destina principalment a la producció de fertilitzants, mentre que la halita es tritura a gra fi i s’utilitza en processos industrials (té més de 14000 aplicacions) i pel desglaç de les carreteres de Catalunya entre d’altres.

Els minerals es van formar en un context geològic evaporític i la seva formació es remunta a l’època geològica eocena, és a dir es van formar fa més de 40 milions d’anys. Inicialment, l’actual comarca del Bages estava coberta per aigua marina (Figura 1). Es tractava d’un golf marí que començava en el que ara és la comunitat de Navarra, quan la Península Iberica estava separada per un mar del que és l’actual França.

Figura 1. Paleogeografia del nord-est de la Península Ibèrica a l’Eocè. El punt B5 representa la posició de Barcelona i el S5 la posició de Saragossa (Modificat de ICGC, 2010 ).
Figura 1. Paleogeografia del nord-est de la Península Ibèrica a l’Eocè. El punt B5 representa la posició de Barcelona i el S5 la posició de Saragossa (Modificat de ICGC, 2010 )[2].

Amb el pas del temps, aquesta connexió es va anar tancant, formant-se així un gran llac salí d’extensió quilomètrica que es comportava com una conca endorreica on les úniques entrades d’aigua que hi havia eren les escasses precipitacions del continent (Figura 2). Degut a que el clima de la zona era càlid, l’aigua del gran llac salí es va anar evaporant i van precipitar les conegudes com a formacions de roques evaporítiques. Hi ha un cert ordre de precipitació de les evaporites, que és funció de la solubilitat de cada mineral. L’ordre és el següent; guix – halita – silvita – carnal·lita. Després de l’assecament del llac, es van continuar dipositant altres materials d’origen continental, com són lutites, gresos i conglomerats al damunt de les evaporites.

Figura 2. Paleogeografia del nord-est de la Península Ibèrica a l’Oligocè (fa 30 Milions d’anys aprox.). El punt B6 representa la posició de Barcelona i el S6 la posició de Saragossa (Modificat de ICGC, 2010).
Figura 2. Paleogeografia del nord-est de la Península Ibèrica a l’Oligocè (fa 30 Milions d’anys aprox.). El punt B6 representa la posició de Barcelona i el S6 la posició de Saragossa (Modificat de ICGC, 2010).

[1]. DTS, 2000. Geozona 217 Cardona – Muntanya de la Sal [en línia]. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: setembre 2015]. Disponible a: http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/217_descrip.pdf

[2] ICGC, 2010. Evolució paleogeogràfica de Catalunya [en línia]. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: setembre 2015]. Disponible a: <http://www.igc.cat/web/ca/mapageol_atles_evoluciopaleo.html&gt;

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s