El sector empresarial no espera als governs per aturar el canvi climàtic

Roee Vidberg, Haaretz / Dilluns, 8 de febrer del 2016

cop21A finals del 2015 es va celebrar a París la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP 21), en què es va arribar a un acord global i jurídicament vinculant per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part de tots els països del món. Aquest acord constitueix una solució adequada per al canvi climàtic, que amenaça el present i el futur de l’espècie humana al planeta.

Segurament, quan els lectors més informats llegeixin aquest passatge tindran una intensa sensació de déjà-vu: va ser exactament el mateix que vam sentir dir abans de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de Lima del 2014, la de Cancun del 2010 i la de Copenhaguen del 2009. No se suposava que el Protocol de Kyoto, signat molt abans, el 1997, havia de solucionar aquest problema? Han passat vint anys i sembla que encara necessitem més conferències i més debats.

En comparació dels anteriors problemes mediambientals mundials, com ara la pluja àcida o el forat de la capa d’ozó, que van rebre un tractament sorprenent i relativament eficient per part de la major part dels governs d’arreu del món, no és casualitat que aquests mateixos governs topin amb dificultats a l’hora de trobar una solució per a la crisi del canvi climàtic: fer el canvi cap a una economia amb un índex baix d’emissions de carboni, malgrat que sigui rendible a llarg termini, exigeix una inversió important en recursos en el present i un canvi substancial dels mètodes de producció i de generació d’energia.

Sens dubte, la inestabilitat econòmica mundial dels darrers anys ha perjudicat la capacitat i la voluntat de molts països de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Als gegants emergents com ara la Xina els preocupa que un acord jurídicament vinculant sobre el canvi climàtic freni el creixement del nivell de vida que volen tenir els seus ciutadans. En països com ara els Estats Units i Austràlia hi ha molts agents que afirmen que la imposició de restriccions sobre les emissions perjudicaria seriosament l’economia i s’hi oposen. D’altra banda, la Unió Europea, que lidera la lluita contra el canvi climàtic i, així, inverteix una gran quantitat de recursos en aquest àmbit i elabora normatives sofisticades per a reduir les emissions, observa amb frustració i aires de superioritat com els altres països arrosseguen els peus.

cdp-linkedin-logo-largePrecisament com a rerefons de la dificultat persistent dels governs d’arreu del món a l’hora d’arribar al consens necessari, destaquen els assoliments del sector empresarial en la lluita contra el canvi climàtic. Segons el CDP (Carbon Disclosure Project), que recopila i publica informació sobre les activitats de més de dues mil companyies capdavanteres d’arreu del món en aquest àmbit, el 50 % d’aquestes companyies ja tenen objectius de reducció de les emissions de gasos en termes absoluts o relatius a la producció; els mateixos objectius sobre els quals als governs mundials els costa tant d’arribar a un acord.

Aquestes companyies publiquen els seus objectius i la taxa d’assoliment d’aquests objectius, divulguen el saldo anual d’emissions i els mecanismes de reducció de les emissions que se suposa que les han d’ajudar a assolir els objectius, i adapten gradualment les activitats que duen a terme per afavorir la transició cap a una economia amb un índex baix d’emissions de carboni. A més a més, els objectius d’emissions del sector empresarial acostumen a ser molt més ambiciosos que els que estableixen els òrgans reguladors.

Hi ha molts arguments que permeten explicar la superioritat del sector empresarial en aquest àmbit, sobretot pel que fa a les grans companyies globals. En molts casos, les companyies identifiquen i gestionen les fonts principals d’emissions d’una manera més fàcil i eficient que els països, i fins i tot acorden incrementar els recursos necessaris per a fer-ho, encara que el retorn de la inversió s’hagi de situar a llarg termini.

D’altra banda, les grans companyies solen rebre una pressió molt important dels grups d’interès, com ara els clients, els inversors, les organitzacions mediambientals, etc. Tots aquests grups reclamen constantment que les companyies actuïn amb fermesa per tal de reduir la petjada de carboni de les instal·lacions i dels productes de les companyies.

Si hi ha una cosa que la majoria dels governs, corporacions i científics d’arreu del món tenen clara és que, tret que no hi hagi una acció integral i coordinada entre totes les parts implicades per tal de reduir les emissions, els canvis climàtics que estem experimentant i la munió de fenòmens negatius que comporten es continuaran agreujant.

L’autor és coordinador de sostenibilitat i petjada de carboni d’ICL

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s